Jo, què voleu que us digui, tinc por. L’estiu, que havia de ser tot repòs i reconciliació amb la vida, entre una cosa i l’altra ens ha sortit mogudet. Els diaris venen prims, això és veritat. És un fet científicament demostrat que amb un diari del mes de novembre pots embolicar un 30% més d’entrepans que amb un diari del mes d’agost. Però, de coses, aquest estiu, n’han passat a cabassos. Que si focs, que si onades de calor, que si riuades, en alguns moments semblava que tots els elements es conjuraven contra nostre per anihilar-nos definitivament. Si hem tingut un eclipsi solar total i tot, on vas a parar. Donava ben bé la sensació que estaven sonant els primers tocs de les trompetes de l’apocalipsi. 

En els moments de més angoixa, a mi el primer que em passa pel cap és agafar un bon llibre. I per saber què llegir m’he passat tot l’estiu jugant al Novel·les amb Gel que ens proposa cada any la Roser Porta. Ens ho posa ben difícil, però si t’hi........

© BonDia