Hi ha alguna cosa en l’estiu que em continua despertant les mateixes ganes de quan era molt jove. Les ganes de veure coses. D’agafar el cotxe, un tren o un avió per descobrir un espectacle, un concert o una producció que, sense saber-ho encara, pot acabar acompanyant-te tota la vida.Els festivals tenen aquesta capacitat. Durant unes setmanes es converteixen en punts de trobada on no només anem a veure artistes. Hi anem a buscar emocions. I, de vegades, sense adonar-nos-en, hi acabem trobant una part de nosaltres mateixos. Aquest estiu m’ha tornat a passar.Ha estat al Festival d’Aix-en-Provence, després de veure una extraordinària Dona sense ombra, de Richard Strauss. Una d’aquelles funcions que et recorden per què val la pena continuar viatjant per veure òpera. Una d’aquelles nits que, estic convençut, recordaré durant molts anys. La producció de Barrie Kosky és........

© BonDia