Aquí no parlarem del patrimoni de cadascú perquè ens en faríem creus o ens sorprendríem, ves a saber. Parlarem de les creus, o de la seva insinuació en les nostres valls, les que es veuen a vista d’ocell, les nostres esglésies romàniques. Quan mires una església a vista d’ocell, hi veus una creu o generalment aquí a Andorra, un simple cos sense braços, vaja, un crist sense braços perquè la majoria d’esglésies romàniques no tenen creuer o nau transversal, massa car i complex. Podríem dir que a Andorra com a mínim des d’un punt molt elevat veuríem un crist una mica encongit, amb inexistència de braços, no sé si m’explico o se me n’està anant l’olla.

Bé, si em seguiu, en una església s’hi entra per la portalada (peus de crist)........

© BonDia