Veig que hi ha a les xarxes una onada de catalanets que tenien ganes dels seus 15 minuts de glòria i s’han plantat al nostre país disposats a trobar exactament el que havien vingut a buscar: una botiga on tinguessin la desgràcia infinita de topar-se amb algun dependent que no els atengués en català (riu-te’n tu del terratrèmol de Colòmbia) o un restaurant que tingués la carta en anglès i en castellà, però no, ai, en la llengua oficial. Cosa, aquesta última, que té un mèrit........

© BonDia