|
Eva Vazquez RamioEl Punt Avui |
Intento inculcar al meu fill allò que els adults hem hagut d’aprendre a cops de decret: que l’aigua, com tantes altres coses, com la bondat, com...
Un dels àmbits de l’exposició que el MNAC dedica a Suzanne Valadon està organitzat com una pinacoteca íntima, amb tot de retrats d’amics,...
Ha circulat, amb grans gesticulacions morals, cert fragment d’un concurs televisiu de cuina en què una participant decidia abandonar el programa...
Arribo fosa a Sant Jordi, que abans m’agradava tant i, des que em toca viure’l a l’altra banda (posem-hi trenta anys), detesto més que el dia...
Poques figures de la literatura catalana resulten tan intrigants i al mateix temps tan antipàtiques com Armand Obiols. Haver estat el conseller de...
Mira que se’n diuen, de coses, a la biografia de Josep Pla, i passen els dies i continuo aferrada a una de les seves farses literàries, la que va...
Quan encara teníem a Girona un munt de galeries i sales d’art (inclosos bars i cafeteries) on anar a veure exposicions, Ignasi Esteve ja hi era....
Quan els sogres tornaven de la casa de la platja els caps de setmana d’hivern, portaven sovint una plata de codonyat acabat de fer. Sempre els en...
La cartel·la la descriu com una cursa d’automobilisme dels anys deu, i la imatge, copsada per Antoni Rosal Grelon, mostra en efecte una carretera...
Les primeres lectures no me les va poder donar Cavall Fort, perquè a casa tots els llibres, i els diaris i els tebeos, eren en castellà. En català,...
A totes les exposicions sol haver-hi un color que se’t fica a dins. A les de Tàpies, és el color de la terra o de la crosta de pa, un marró que...
A Un país estranger, el llibre de Miquel Berga sobre el destí europeu de dos nens acollits a Tossa, junt amb altres infants orfes o separats de la...
La majoria de la gent que conec té una llibreria de referència al cap, i els més afortunats en porten dues o tres més al cor, que van...
De tots els gèneres periodístics, no n’hi ha cap que se m’entravessi tant com l’entrevista. Per als lectors, és dels més agraïts, però...
Fa poc més d’un any, la Sala Parés i la galeria Artur Ramon van organitzar una exposició conjunta d’algunes de les millors obres de l’art...
Cada vegada que quedo amb la mare, li ve un atac de tos. No m’ho prenc com una cosa personal, perquè li passa amb tots els fills i, a més, ella...
El ceramista Edmund de Waal va fer una entrada fulgurant en el món de la literatura amb La llebre amb ulls d’ambre, que narrava la història...
Poques exposicions m’han commogut tant com Quina humanitat?, comissariada per Àlex Mitrani i oberta al MNAC fins a l’11 de febrer. És com si et...
Fent honor al seu nom, l’editorial Arcàdia a vegades vol que rebentem de felicitat i treu llibres de dos en dos. No són novel·les, sinó obres...
Santander, diuen la mateixa gent que hi viuen, és una ciutat de famílies adinerades, altives i d’un conservadorisme recalcitrant que els ve, pel...
A la meva època, el futbol femení no existia ni com a concepte, però es practicava al carrer, sobretot si eres l’única nena de la colla que...
Hem deixat durant tants anys l’art que es feia durant el franquisme al quarto dels mals endreços, que ara, cada vegada que en traiem aquella capa...
A La crisi de la narració (Herder), l’últim llibre del filòsof coreà Byung-Chul Han, un home tirant a reservat, amb aspecte de compositor...