Intento inculcar al meu fill allò que els adults hem hagut d’aprendre a cops de decret: que l’aigua, com tantes altres coses, com la bondat, com l’afecte, és un bé escàs, i que malgastar-la en usos superflus, com ara “fer banyeres”, que li agradaven tant de petit perquè estar en remull és preferible a ser ruixat a peu dret, s’acosta més a la indecència que al dispendi domèstic. S’ha fet gran i........

© El Punt Avui