On ha portat la megalomania de l'AVE? |
El camí secret de Toni Comín de l’exili a Castellterçol
Barcelona crema, però no sap per què protesta | Crònica de Txell Partal
En Lluís i en Carles | Article de Josep Miquel Arenas
Terrorisme sense terroristes
“Catalunya, 2 – estat espanyol, 0”: el ball de la victòria de Lluís Puig a Terrassa | Crònica de Josep Nualart
L’ecosistema polític valencià amb vista al 29-N: entre l’excepció de Compromís i la dependència de Madrid
Carta a Gabriel Rufián
Vot per correu i llei de néts, les armes de l’extrema dreta per a torpedinar les eleccions espanyoles
Joan Amorós: “En aquest accident ha passat alguna cosa estranya”
Menys manteniment, més accidents mortals: la xarxa de gran velocitat espanyola, en el punt de mira
[VÍDEO] Les imatges aèries del tràgic accident ferroviari de Castella-la Manxa
RENFE atura la venda de bitllets de gran velocitat entre Madrid i Andalusia fins el 13 de desembre
L’ex-ministra espanyola Fátima Báñez, una de les víctimes mortals de l’accident ferroviari
Actualització: 28.10.2026 - 22:32
Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google.
Quan encara es compten els morts de l’accident ferroviari d’Urda, quan hi ha famílies que esperen una trucada que no voldrien rebre, qualsevol paraula pot semblar excessiva i qualsevol anàlisi, prematura. La primera cosa que cal dir, doncs, és la menys discutible i aquella en què crec que tots estem d’acord: el nostre pensament, en primer lloc, és amb les víctimes, amb els ferits i amb les seues famílies i amics.
Però el periodisme no pot callar del tot. I perquè això no es repetesca –que ha passat dues voltes en nou mesos– cal entendre què ha passat i, sobretot, què hi ha al darrere. Ho dic amb la prudència que correspon: les causes les ha d’establir una investigació oficial, i ningú no hauria de precipitar veredictes. Però hi ha fets que tenim davant els ulls, de fa temps, i que de tan eloqüents com són crec que no els podem passar per alt.
Segons el govern espanyol, el centre de control d’ADIF a Madrid va autoritzar els trens a reprendre la circulació quan el sistema de seguretat LZB havia fallat. Un tren va restar aturat; el que venia darrere va arrencar, va arribar a circular a 200 quilòmetres per hora i va xocar contra el primer.........