15.11.2024 - 21:40
Actualització: 15.11.2024 - 21:44
Històricament, València ha estat el gresol dels grans canvis en la política espanyola. El laboratori, podríem dir d’una manera més precisa.
Fa anys que els geopolítics americans i europeus remarquen el paper de ròtula de la ciutat, de les comarques limítrofes i del conjunt del País Valencià.
Ròtula definitiva en el conflicte entre Espanya i els Països Catalans. Ròtula determinant en la competència entre l’altiplà i el corredor mediterrani. Ròtula clau entre l’eix Tolosa-Alacant i el contraeix –”de la prosperitat”, en van arribar a dir– Madrid-Palma. Ròtula de la interpretació històrica de la península i les nacions que la formen –Jaume I contra el Cid. Ròtula, fins i tot, entre allò que es va anomenar les dues Espanyes –entre la capitalitat republicana i els afusellats de Paterna i la misèria de la València falangista.
És per aquest motiu que al País Valencià han passat sempre coses insòlites. Moltes i continuades. Perquè ací, segurament, hi ha més en joc que no pas en cap altre dels territoris que encara li queden a l’estat espanyol.
I és en aquest fil que en lligue un de nou que vàrem viure ahir amb estupefacció a les Corts Valencianes: l’oferiment increïble del PSOE de sostenir un govern del PP durant un any, únicament en canvi que no el presidesca Carlos Mazón –costa de creure-ho, però a efectes pràctics s’entén que diuen que qualsevol altre els va bé.
Encara estupefacte, doncs, i profundament irritat, us propose de mirar tres esdeveniments d’aquestes darreres setmanes de manera consecutiva. La seqüència és tan reveladora com interessant.
El primer, el passat dia 3, l’agressió al carrer contra el rei d’Espanya, el president de la Generalitat i el president espanyol a Paiporta. D’ençà que Franco va........