01.02.2024 - 21:40
Actualització: 01.02.2024 - 22:37
L’aixeta no raja. Ni cap aixeta de casa. Surt al balcó i el carrer en obres li fa pensar que han tallat l’aigua. Colzes a la barana, observa una estona el paisatge esventrat. Hi ha dos forats en forma de ronyó i, a cadascun d’ells, una dona vestida de groc amb un manat de pinzells a la mà. Pinzells secs, no com els seus, que encara conserven la humitat de les aquarel·les d’ahir. Ha de pintar la història d’un home i una galleda.
Un home i una galleda surten de casa. Sense digressions, com si sabessin on van. Has de saber què vol, aquest home, si el pintes tu. Potser només té set. Quant trigarà a trobar aigua, això també depèn de tu. El fas caminar, la galleda és de metall, la base una mica rovellada per les vores, la nansa grinyola quan el recipient es balanceja pel pas accelerat de l’home. Potser només té set i li has de dibuixar una font a la plaça de davant de casa.
Però hi ha obres al carrer, han tallat l’aigua, el terra foradat. Dos murets, dins de dos ronyons, acariciats amb pinzells per dues dones vestides de groc. Passa l’home de la galleda, nyic-nyic, s’atura i mira un tros de mur al descobert, la galleda calla i ell pregunta. Les excavadores incansables tenen més coses a dir o criden més. La primera dona groga no l’ha sentit, pinta la muralla amb pinzells nets, la pinta amb importància, a poc a poc, petits núvols de pols travessats pels raigs de sol d’un gener sense bufandes.
Un altre home, vell i sense galleda, s’atura al seu costat. Edat mitjana, diu, assenyalant el bocí de mur que sobresurt com una ela esquinçada, feta a mà alçada.........