07.12.2023 - 21:40
Quan no entens res, en una conversa, en una pel·lícula, en un llibre, tens com a mínim dues opcions: espavilar-te per entendre-hi alguna cosa o bé deixar-ho córrer. Espavilar-te, si és una pel·lícula, serà potser veure-la fins al final i després dedicar una estona a pensar en el que has vist i fins i tot buscar-ne informació per acabar d’aclarir què has vist, si realment t’interessa entendre’n alguna cosa. Espavilar-te, si és una conversa, deurà ser interrompre en algun moment el fil d’algun discurs i fer preguntes o bé parar atenció plena a tot el que es digui amb la dèbil confiança que en acabat ho entendràs tot, com si fos una pel·lícula que va llançant fils i al final tots es trenen. Espavilar-te, si és un llibre, et permet parar, llegir més a poc a poc, tornar enrere, coses que en una conversa o en una pel·lícula són difícils de fer, per no dir que, sobretot en la conversa, impossibles, i tot i això m’aventuro a afirmar categòricament, que és com es fan aquestes afirmacions, que abandonem més llibres que pel·lícules, que abandonem més llibres que converses.
Que per què poso la conversa a la mateixa alçada que un llibre o una pel·lícula, doncs perquè hi ha converses que són ben bé petites obres d’art improvisades, sobretot si no les entens del tot i per tant hi escoltes més que no pas hi parles perquè has d’anar recollint pistes tota l’estona. Us hi heu trobat. No parlo de converses insofriblement incomprensibles, parlo........