30.05.2024 - 21:40
El 2021 Gonçalo M. Tavares va publicar Diccionario de Artistas amb l’editorial portuguesa Relógio d’Água, i tres anys després ens arriba en castellà (per l’editorial madrilenya La Umbría y la Solana), en una traducció impecable d’Antonio Sáez Delgado, i ara he de tornar a lamentar que no el puguem llegir en català. Ens perdem un dels autors més importants d’Europa, dels més originals i influents. Influent? A Catalunya no, perquè se l’ha traduït poc, i a més està dispers per diferents segells que han tingut petits brots de valentia lúcida publicant-ne alguna de les obres; el brot més important, Un viatge a l’Índia traduït per Pere Comellas i publicat per Edicions del Periscopi el 2013 (així el vaig descobrir jo i mai no els ho podré agrair prou), i de retruc l’enlluernador Breus notes sobre literatura Bloom (2016, traducció de Pere Comellas, pròleg de Borja Bagunyà). Ja sé que podem llegir Tavares en castellà o en portuguès sense gaire dificultat, però és que la seva literatura és… em dol dir “complexa”, però n’he de dir així si em fixo en el que se sol llegir, en el que se sol publicar, d’autors contemporanis seus. Tavares és d’una altra dimensió, no escriu “literatura per a gent cansada”, que és el que ell afirmava en una entrevista que es publicava avui. Traduir-lo, demaneu-ho a Pere Comellas, és un exercici tan difícil com enriquidor, enriquidor per a la literatura que el rep en la seva llengua. És així com s’alimenta també la nostra literatura, amb les traduccions dels autors que van un pas més enllà.
Aquests dies he estat llegint Tradició i creació i altres notes sobre literatura, de Toni Sala (L’Altra Editorial, 2024), i l’he combinat amb aquest diccionari d’art contemporani de Tavares. Sala m’ha fet de portaveu de la tradició catalana i Tavares, de la innovació que ens arriba de fora, per dir-ho ràpid i malament. Llegia Sala sobre Guimerà i en acabat llegia Tavares sobre Richard Serra, per exemple. Llegia Sala sobre Calders (i Poe i Baudelaire i........