10.10.2024 - 21:40
Terezín és una població txeca, a uns seixanta quilòmetres al nord de Praga, de vora tres mil habitants que carrega un feixuc passat militar, ja des del segle XVIII durant l’Imperi Austrohongarès, i fins a la Segona Guerra Mundial, quan la Gestapo, al novembre de 1941, la va transformar en un camp de concentració, Theresienstadt, on s’hi van deportar 144.000 jueus. Va ser el camp que la Creu Roja Internacional va visitar per fer una «inspecció» sobre les condicions dels deportats. I al final de la guerra, els 88.000 deportats que hi quedaven van ser enviats a altres camps, com ara Auschwitz. Dels 144.000, en van sobreviure 19.000. Ilse Weber no va ser una d’elles.
Al gueto de Theresienstadt Ilse Weber era una jueva (d’origen txec i parla alemanya) que treballava d’infermera pediàtrica, i va fer tot el que va poder pels seus petits pacients, fins i tot proporcionar-los medicaments, tot i que estaven prohibits per al interns jueus. El seu fill petit, en Tomáš, estava al camp amb ella, i també el seu marit, Willi Weber, però el fill gran, en Hanuš, l’havien enviat a Anglaterra, a casa d’uns amics, i després va anar a parar a Suècia fins que acabà la guerra. De fet, Hanuš Weber va marxar de Praga amb molts altres nens en un dels últims trens de Sir Nicholas Winton (el Schindler britànic, en diuen).
Ilse, Willi i Tomáš s’hi van estar dos anys, del 1942 al 1944, al camp de Theresienstadt, i van aconseguir tenir-hi una vida «tranquil·la». Els pares escrivien cartes al fill gran explicant-li tot el que podien del camp, sempre en un to optimista i esperançat,........