14.03.2024 - 21:40
He conegut un anyell mut que té més sort que el de Zurbarán, tot i que cal dir que el del quadre és viu, encara que lligat de potes, estirat i en una clara actitud sacrificial. El fons fosc i la taula grisa, a més, li cedeixen tot el protagonisme. És un quadre del segle XVII i ens en sorprenen les textures precises, la llum, les ombres, la minuciositat de la tècnica, tot al servei d’aquest animal mansoi que sembla que accepti el seu destí en una actitud religiosa. Per la “posada en escena” i per la tècnica emprada ens fa pensar en una natura morta, però l’anyell és clarament un Agnus Dei, un anyell de Déu, amb unes connotacions religioses que al segle XVII eren evidentíssimes, tot i que Zurbarán se situï en la frontera entre dos gèneres, la pintura religiosa i la natura morta, i aposti així per desfer els límits entre ells.
He recordat l’anyell de Zurbarán llegint la novel·la Pastoral d’Aki Ollikainen, escriptor finlandès, fotògraf i reporter, que l’editorial Nits Blanques fa possible que tinguem en català gràcies a la feina de les traductores Emma Claret i Eila Pyrhönen. Ollikainen va ser finalista del Man Booker Prize, el Prix Femina i l’Europese Literatuurprijs amb la seva primera novel·la, Nälkävuosi (‘Fam blanca’, 2012). Pastoral és la tercera, publicada en finès el 2018 i ara per fi en català.
Pastoral té moltes coses que m’atrauen, la primera és que passa en un sol dia, el dia abans de Sant Joan; la segona, que és coral, no en el sentit de tenir molts narradors, perquè en té un de sol i ben peculiar, sinó que hi ha un protagonisme coral: una colla de personatges que viuen en un petit poble finlandès al voltant d’un llac; la tercera,........