12.09.2024 - 21:40
Actualització: 12.09.2024 - 21:47
Asseguda al teatre, amb Pepe Zapata fent de Leoncio Badía Navarro, l’enterrador de Paterna, la pregunta que més em plana pel cap és: per què ho va fer, per què ho van fer. Per què els vencedors de la guerra civil, els nacionals, els feixistes, van continuar afusellant els seus adversaris, els republicans, els rojos, un cop acabada la guerra. Per què el jove Badía va arriscar la seva vida per enterrar amb un mínim de dignitat els dos mil cinc-cents cossos que li van passar per les mans. Per què Zapata, amb Gerard Vázquez a la direcció i dramatúrgia, decideix explicar-nos la història de Badía (història que també podeu llegir en forma de còmic a L’abisme de l’oblit, de Paco Roca i Rodrigo Terrasa, publicat per Astiberri, i que he tingut la sort de traduir, tanco falca).
La resposta en tots els casos és: perquè poden, perquè podien. I aquesta resposta la trobo a Trist tigre de l’escriptora francesa Neige Sinno (traducció de Marta Marfany, publicat per Anagrama), “la història d’una dona que de petita va patir abusos per part del seu padrastre”, llegireu a l’inici del text de la contracoberta, però que això no us faci pensar en el testimoni d’una víctima, perquè Sinno va més enllà i ens omple el cap de preguntes, les preguntes que ella té i que amb el pas dels anys ha anat mirant de respondre o si no de conservar-les, per compartir-les, per continuar buscant-ne les respostes, i per escriure-ho, tot plegat. I escriure-ho, per què? Perquè pot, també perquè pot: “Sempre havia sabut que escriure seria el centre de la meva vida.”
Aquest “perquè pot”, però, té dos sentits, sentits de significat i sentits de direcció, o com a mínim en té dos, dos de molt extrems per als dos casos que m’ocupen aquí i........