03.10.2024 - 21:40
Dec el títol de l’article a Damià Bardera. El seu llibre, Incompetències bàsiques (Pòrtic, 2024), demana tornar-hi, i ara per centrar-nos en la llengua: “Conec un filòleg, un bon filòleg, que treballa fent classes de català en un institut de Santa Coloma de Gramenet i sempre em diu el mateix: que allà, a Santa Coloma, els nanos aprenen català com aquell que aprèn llatí, com si es tractés d’una llengua morta.” Aquest conegut de Bardera descriu una situació que intueixo que molts dels qui ens llegiu (a ell, a mi o a tots dos) podeu reconèixer.
Jo potser deixaria el llatí de banda, perquè pobret ja gairebé ni s’estudia, que s’ha convertit en optativa en molts casos i, és clar, als estudiants d’ara, si els deixes escollir i per explicar-los les assignatures et bases en la utilitat, després no demanis que hi hagi cua per a aprendre la llengua mare. Prenguem l’anglès per fer la comparació: els alumnes no catalanoparlants aprenen el català com si fos una llengua estrangera. Després, doncs, no la fan servir si no és que la necessiten per comunicar-se. I quan la necessiten per comunicar-se? Ara hi vaig, però hi sabeu anar sols, oi?
Unes pàgines més endavant, Bardera parla d’un altre col·lega seu:
“Avui li he dit que jo no la volia pas, una Catalunya independent, si els qui ens han de governar són els mateixos........