02.05.2024 - 21:40
Actualització: 02.05.2024 - 21:45
La majoria de coses que em defineixen van arribar o les vaig descobrir durant l’adolescència. Els meus gustos musicals, per exemple, es van definir llavors i encara sento que són els meus trets identitaris. Els llibres que més m’han fet tremolar els vaig llegir en aquella època. Recordo perfectament que jo era una timidíssima esponja amb potes que absorbia tot el que li interessava del seu voltant, que estava sempre de morros, que duia la contrària a tots els adults (en silenci, per dins, però l’hi duia) i això em donava l’energia necessària per enfrontar-me a tots els dubtes i interrogants de l’etapa que recordo com més convulsa, emocionant, dura i important de la meva vida.
M’han passat coses més grosses després, no he deixat de definir-me i de conèixer-me, però sé que la llavor de tot està en aquells anys. I abans que algú em tiri en cara que vaig tenir un entorn favorable, vull deixar escrit, sense entrar en detalls, que en aquella època a la meva família hi passaven coses més greus i més preocupants que la meva adolescència i la vaig passar força sola, i no vull que això soni gens a retret. Amb els anys ho he entès i he vist que sóc com sóc per la meva adolescència.
Abans que m’ho retregui algú altre, ja m’ho dic jo: però, Tina, a casa no passàveu fam, els teus pares es preocupaven per tu, encara que els maldecaps familiars i laborals no els ho deixessin fer amb la calma i la dedicació que calien, tenies habitació pròpia, etcètera. Era una situació avantatjosa! No comparis!, em dic per frenar-me i moderar una mica el to d’aquestes ratlles, perquè em conec i sé que vinc........