25.01.2024 - 21:40
Actualització: 25.01.2024 - 21:43
Ara farà cinc anys, cinc anys!, que el prestigiós premi Booker el va guanyar per primer cop una dona negra. Ara farà cinc anys, CINC ANYS!, que el prestigiós premi Booker el va guanyar una persona negra. Cinc anys és abans-d’ahir. Va ser Bernardine Evaristo, però, però, peroooò el va guanyar ex-aequo amb Margaret Atwood, i deu ser un honor i una sort compartir premi amb una primera figura com Atwood, però ni tan sols va guanyar el premi tota sola, tinguem-ho present, això: és una primera vegada que no acaba de ser completa.
Nena, dona, altres, la novel·la premiada amb el Booker, ens arriba ara en català, traduïda per Núria Busquet i publicada per la Segona Perifèria. Per primer cop, cinc anys després, Evaristo en català. Aquestes dates, aquestes xifres, contenen molta informació, per a qui la vulgui veure. Hem tingut sort, perquè en castellà ja va sortir fa temps, i tot i això hi ha hagut la valentia, l’aposta de publicar-la en català. Per què?
Hi ha tota la càrrega de ser negra, de ser dona i d’haver arribat a l’inabastable Booker. El jurat del premi va dir que “és una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors. L’estil d’Evaristo és apassionat, afilat, ple d’energia i humor. No hi ha ni un sol moment ensopit en aquest llibre”. Evaristo, autora anglonigeriana, fa molts anys que escriu, no solament narrativa, també poesia, teatre i assaig, fa classes a la universitat, i la seva obra se centra en la diàspora africana. La dona i l’Àfrica serien dos dels tres puntals de la seva obra i del seu activisme. I ara vindria afirmar que per això sol ja l’hauríem de llegir, però no ho direm, perquè per això sol no cal llegir-la, falta el tercer puntal: la literatura. Per això hem de llegir la novel·la d’Evaristo, perquè aconsegueix que els tres puntals tinguin la mateixa força, la mateixa presència, la mateixa importància, i no oblida que darrere d’una novel·la hi ha d’haver una lectora, no (només) una activista.
Evaristo defensa o més ben dit treballa per a aquests tres puntals sempre que escriu o fa classe o xerrades o aparicions públiques: ser dona,........