29.11.2024 - 21:40
Actualització: 29.11.2024 - 22:04
Va passar gairebé alhora: mentre Jordi Pujol elogiava l’obra d’Enric Prat de la Riba a Castellterçol, Salvador Illa mirava d’imitar-los tots dos a S’Agaró. Dos de catalanistes i un d’espanyolista, però tres presidents amb el destí compartit de fer llaminer el possibilisme, d’encabir les aspiracions de Catalunya en una administració feta amb un esclop i una espardenya. Pujol demanava que ens fixéssim en la llista de proeses de Prat: telèfons als pobles, l’escola industrial, una xarxa de biblioteques, carreteres. I deia: “Hem d’aconseguir un sistema que no se’ns pugui discutir per part del govern espanyol en el sentit de la llengua, la cultura, l’ensenyament, la funció pública, i la capacitat de Catalunya de fer un poble que valgui la pena, que era la idea d’en Prat de la Riba”. Illa prometia una millora dels serveis públics, una administració eficaç i nova indústria.
Illa esmerça molta energia a repetir l’esquema pujolià. És normal que s’hi emmiralli: Convergència va obtenir quaranta-tres diputats a les eleccions de 1980, quan superà per sorpresa els socialistes, i la legislatura següent assolí una majoria absoluta de setanta-dos diputats. El PSC d’Illa té ara quaranta-dos diputats i n’hi ha que ja saliven........