28.06.2024 - 21:00
Actualització: 28.06.2024 - 21:41
A banda tot el maldecap polític que significaria, si Rassemblement National guanya i pot formar govern, l’estat francès cal que es prepari per a un problema igual de turbulent, però de caire més administratiu: la disputa sobre on s’acaben les competències del president, Emmanuel Macron, i on comencen les del primer ministre –que molt probablement seria Jordan Bardella. Durant la cinquena república francesa tan sols ha passat tres vegades que tots dos càrrecs fossin d’un partit diferent. El socialista François Mitterrand va haver de nomenar els conservadors Jacques Chirac, entre el 1986 i el 1988, i Édouard Balladur, entre el 1993 i el 1995; Chirac mateix, quan va ser president, va haver de fer primer ministre el socialista Lionel Jospin del 1997 al 2002. Van ser temps d’inestabilitat i desavinences: el sistema és pensat per funcionar de manera presidencialista, però el president resta decapitat si perd el control del govern. El rol de Macron esdevindria en bona part el d’un monarca elegit: sancionaria les lleis, però no les impulsaria.
Aquestes darreres setmanes, ha anat quallant la idea que, en aquest supòsit, el paper del president s’hauria de cenyir a la geopolítica i les tasques de representació diplomàtica. Seria un cap d’estat viatger, mentre Bardella s’encarregués de gestionar els afers interns. Tindria un cert sentit per a Macron: ha estat molt actiu en........