30.05.2024 - 21:30
Les eleccions europees continuen en un tímid segon pla: avui s’ha aprovat la llei d’amnistia “per la normalització institucional, política i social a Catalunya”. S’obre una etapa nova. De pacificació per a uns; d’esperança per a uns altres; d’insurrecció colpista per a uns altres. Una maquinària judicial hostil, en tot cas, ja greixa els engranatges per a fer-la descarrilar. La incògnita, ara, és fins a quin punt Europa decidirà de tenir-hi cap paper. La història recent ens mostra que Brussel·les prefereix callar, però la intenció d’Alberto Núñez Feijóo és que alci la veu. Els últims cinc anys, el PP s’ha escarrassat una vegada i una altra perquè les institucions europees assumissin el seu relat, gairebé sempre sense èxit. Aquest migdia, la candidata Dolors Montserrat ha suplicat per carta a la Comissió Europea que fes alguna cosa contra l’amnistia: “La Unió no pot mirar fer el desentès quan es vulneren principis que diu defensar”, hi ha escrit, com si desempolsés vells arguments independentistes.
La fe en Europa és precisament un punt de fractura entre l’espanyolisme que s’oposa a l’amnistia. Santiago Abascal no n’espera res: per a ell els funcionaris que tallen el bacallà a Brussel·les són una part més de la conxorxa corrupta que vol trencar Espanya, tal com el PSC és un partit independentista més. El candidat a les europees, l’ultra Jorge Buxadé, ja va dir ahir que els jutges del Tribunal de Luxemburg no són independents ni imparcials perquè han resolt dues vegades a favor del president Carles Puigdemont. Avui encara ha anat un pas més enllà: la gran coalició europea, en què governen plegades les famílies del PP i del PSOE, han permès que els tribunals europeus segrestessin “la sobirania judicial espanyola”, de manera que ningú no se’n pot refiar. “Algú es creu que Europa aturarà l’amnistia? Algú creu que un........