05.07.2024 - 21:40
Una ombra persegueix Marine Le Pen: la vella relació amb Vladímir Putin. Fins fa poc, la cap del Rassemblement National l’havia aplaudit i elogiat; s’hi havia reunit –ella diu que tan sols una vegada–; havia criticat “el grau de penetració dels Estats Units i dels seus aliats de l’Europa de l’Est al poder polític ucraïnès”; havia lamentat que Berlín i París, massa transigents amb el sentiment antirús de les repúbliques ex-soviètiques, haguessin “deixat escapar qualsevol possibilitat d’un compromís amb Rússia”; havia defensat l’annexió de Crimea del 2014. Le Pen, de tradició euroescèptica, fins i tot havia amenaçat de retirar l’estat francès del comandament de l’OTAN si arribava a governar. Tot va canviar de sobte amb la invasió d’Ucraïna, el febrer del 2022. Com mitja Europa, l’estat francès es va commocionar pel retorn de la guerra al continent. Le Pen tenia eleccions presidencials al cap de tot just unes quantes setmanes i va haver de marcar distància. “Rússia ha traspassat clarament la línia vermella. Això que ha fet Putin és sens dubte condemnable i canvia en part la visió que en teníem”, va dir. En un dels debats, Emmanuel Macron va acusar Le Pen d’estar “en nòmina de Putin”.
El cas és que, d’ençà de la guerra, les coses no han anat malament a l’extrema dreta. En la segona volta d’aquelles presidencials, l’abril següent, Le Pen va obtenir un 41% dels vots, 13 milions, un creixement substancial respecte de les anteriors, en què n’havia obtingut un 33%, 10 milions. A les darreres europees, no cal dir-ho, el resultat del Rassemblement National va passar del 23% al 31% dels vots; i a la primera volta de les legislatives de diumenge passat, també n’és ben sabut el creixement: la primera posició per........