29.05.2024 - 21:28
Actualització: 29.05.2024 - 21:29
La victòria abassegadora del president Carles Puigdemont el 2019 serà difícil de repetir. 1.018.000 vots, una xifra inaudita per a cap candidat a Catalunya en unes eleccions europees d’ençà del 1987. Ara Repúbliques, la llista d’Oriol Junqueras, en va obtenir 1.252.000, però, d’aquests, 519.000 eren de fora del Principat, gràcies a la coalició amb Bildu i el BNG. La situació era extraordinària: la ferida de l’octubre del 2017 era calenta, feia un any i escaig que Puigdemont era a l’exili, mig govern seu era tancat a la presó, encara era incert el destí de les causes a la justícia europea. Pocs dies abans de les eleccions, la Junta Electoral espanyola va vetar-los, a ell i als números dos i tres de la llista, els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, i la candidatura va haver de nomenar tres substituts provisionals: l’advocat Gonzalo Boye, l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias i la periodista Beatriz Talegón. Llavors la campanya del legitimisme i del vot de protesta contra la repressió va reeixir. Però el nou candidat, Comín, afronta ara unes circumstàncies molt diferents.
Comín ha descentralitzat la campanya, diu, per a escenificar la internacionalització del conflicte que s’ha assolit aquest mandat, però el canvi també li serveix per a evitar paral·lelismes i abaixar el llistó. Les desenes d’autobusos que fa tot just un mes es desplaçaven cada dia fins a Argelers, imantats pel poder de convocatòria de Puigdemont, difícilment hi anirien ara, per a unes eleccions que solen tenir poca participació –sovint al voltant d’un 40%– i sense el reclam del president, que ha decidit de cremar el cartutx d’entrar personalment en la dinàmica autonomista interior. Ahir, mentre Pedro Sánchez reconeixia l’estat palestí, Comín........