14.06.2024 - 21:40
Actualització: 14.06.2024 - 21:43
Salvador Illa sembla de mal humor. Ha guanyat les eleccions i, tanmateix, no aconsegueix de governar. De moment, no se n’ha sortit a la mesa del parlament; ara no veu clara la investidura; qui sap si, una volta president, podria durar quatre anys. Els Reis no li han dut ben bé la joguina que havia demanat, i així, doncs, rondina. Es passeja pels actes i pels platós reivindicant allò que considera seu, la presidència de la Generalitat, exigint-la com si el país li la degués, com si tothom hagués d’inclinar-se davant seu i lliurar-li de bon grat els vots. Deixeu-vos estar de ximpleries i investiu-me, sembla que murmuri, és així com havíem quedat! “Convé de fer perdre el temps a Catalunya? Hem de donar tantes voltes a les coses quan sabem que no són així?”, remugava l’altre dia en una entrevista amb Gemma Nierga. Mira’ls, els socialistes, tants anys queixant-se perquè els convergents s’apropiaven de les institucions, i ara les reclamen com si fossin seves, com si no fos la responsabilitat del candidat construir la majoria que li permeti de governar. Tot en Illa traspua la ràbia de qui no se’n surt ni tan sols adulterant la partida, i aquesta ràbia neix de la nosa que, al capdavall, els fa la democràcia a Catalunya.
És normal que Illa consideri que els altres tenen el deure de deixar-lo governar; al capdavall, si no t’has hagut d’esforçar per definir cap projecte ni cap somni que engresqui els votants, és normal que et sorprengui haver-te d’esforçar ara. Al cor del sistema polític que després del 2017 han instaurat els socialistes –amb l’ajut inestimable d’Esquerra i de........