08.05.2024 - 02:00
Actualització: 08.05.2024 - 09:11
TV3 el presenta com el “debat decisiu”. És l’enèsim que fan els candidats, però el més acostat a unes eleccions encara amb un gran nombre d’indecisos. Potser és perquè ja estan bregats en el bescanvi d’acusacions i de propostes, i ja es tenen la mida presa, que el debat té estones de discussió i monòlegs inevitables, en què tots injecten el missatge preparat a les cuines de campanya. No hi ha cap guanyador clar ni gaires novetats, tan sols alguna presa de posició que s’aclareix i un sol anunci: el de Salvador Illa que diu que, si és president, nomenarà la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, consellera d’Interior i el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero director general de la policia. El candidat d’ERC, Pere Aragonès, hi competeix per projectar la seva continuïtat com a president i el principal rival, Carles Puigdemont, no pot participar-hi de Catalunya Nord estant. És el número tres de la candidatura, Josep Rull, qui torna a debatre en lloc seu. Junts i ERC esquiven una confrontació dura, però no els retrets.
El bloc més esperat, el dels pactes, no arriba fins al final, potser quan molts espectadors que matinen ja han anat a dormir. Però ningú no surt dels discursos coneguts i les preguntes que no tenien resposta es mantenen tal com estaven. La CUP interpel·la ERC, Junts i els Comuns per recuperar una agenda nacional i social pròpia i fer avançar el procés, i lamenta que només vulguin pactar amb el PSOE. “Ens ho fan difícil”, afirma Laia Estrada, que diu amb “pena” a Aragonès que hagi fet les polítiques “sociovergents” clàssiques. “Vostès han rebutjat tots els pressupostos de la legislatura”, li respon Aragonès. El candidat d’ERC insisteix que les seves condicions per a pactar són el referèndum, el finançament i la llengua, i que no acceptaran ni per activa ni per passiva cap pacte amb Aliança Catalana, després d’haver dit que volen donar una oportunitat a Puigdemont. Rull s’hi agafa i assegura que tampoc no hi pactaran ni per activa ni per passiva, amb Orriols, perquè prioritzen la defensa dels drets humans, insisteix en la idea del duel entre el PSC i Junts, i alerta d’un pacte homòleg al de Barcelona perquè Illa sigui president.
Arribats a aquest punt, Alejandro Fernández presenta el PP com un partit amb vocació de govern i condiciona els seus vots a la fi del procés i la baixada dels imposts, entre més mesures. Albiach es declara disposada a pactar amb la CUP, el PSC i amb ERC, i identifica Junts amb Convergència. “No és possible un pacte amb Junts de cap de les maneres perquè és dreta”, afirma. Al PSC i Junts els diu la “coalició de l’asfalt”. “El senyor Puigdemont abans de fer-me president a mi deixarà la política”, continua Illa, que considera molt important que Junts s’hagi desmarcat de Sílvia Orriols, en qui veu una versió “autòctona” de l’extrema dreta. “Jo no m’he manifestat mai al costat de Vox, vostè sí”, li etziba Rull.
El debat........