17.01.2024 - 21:40
No faré un article vestida de Capità Enciam, avui, “els petits canvis són poderosos, companys”, etcètera. Escric tan sols per compartir una felicitat. Simple, quotidiana. Potser dir-ne felicitat fins i tot és massa: un benestar, una satisfacció discreta, una pedra menys a la sabata. Que, per a fer-te llaga, no cal que la pedra sigui un roc, n’hi ha prou amb una mica de resquill de no res, un frec constant, una insistència que al final, potser, ni tan sols perceps, un dolor menut que fas costum, una ferida que prens per molèstia normal fins que no et deslliures de la pedreta i t’adones, de sobte, que camines més lleuger. I veus que no, que aquell mal, insignificant o intens segons el cas i el moment, no era un estat natural ni, tampoc, inevitable.
En fi, tot això, per dir que he canviat de companyia de telèfon. O, més exactament, que he passat de multinacional a cooperativa. I que, ves per on, avui em sento més persona.
Ja vaig tenir una percepció similar quan vaig deixar estar la cosa........