Steinbeck ara, precisament
Timothy Waters: “El dret de decidir no és el dret de guanyar; t’ho has de treballar”
La monja que va jugar amb foc amb Sixena i que ara es pot cremar
El Regne Unit s’apunta a l’energia solar als balcons, mentre als Països Catalans continua sense implantar-se
L’espanyolisme indignat per un petit mapa en una samarreta
El terratrèmol de Zapatero no és com la resta: una ferida perillosa per a Sánchez
Les converses que acorralen Zapatero pel cas Plus Ultra: “D’aquí vindrà la picossada”
Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic
Però què feu donant encara oxigen a un PSOE moribund?
Sánchez enamorat, l’esclat de la claveguera i la sospita damunt d’Illa
El jutge reclama al PSOE la documentació de la campanya del PSC en les eleccions del 12 de maig de 2024
Julio Martínez, l’amic íntim que empastifa Zapatero en el cas Plus Ultra
Junts demana que Illa comparegui al parlament per la campanya electoral del 2024 i pels vincles amb Huawei
El TSJC investiga Joan Ignasi Elena i Joan Herrera per presumptes adjudicacions irregulars a Altafulla
Actualització: 27.05.2026 - 21:45
En van prohibir els llibres i els van cremar a la plaça pública, la crítica el va menysprear, els veïns li van negar la paraula, quan va guanyar el Nobel van dir que no se’l mereixia. Torna. John Steinbeck, torna. No pas ell, és clar, que es va morir l’any 1968, sinó la seva obra. És aquella posteritat de paper que ja deia Joan Fuster, que fluctua segons els temps: ara sembla que decau, ara fa com qui s’amaga… i ara torna.
I segurament és casualitat (també passen, aquestes coses), però a mi em sembla que no. No puc sustentar l’afirmació en cap dada i segurament és tan sols un entrecàs com tants que n’hi ha i que després interpretem com si no hi hagués atzar i cada fet ens respongués a algun propòsit; segur que és tan sols un entrecàs, però fins i tot així trobo significatiu que sigui ara. Steinbeck, el narrador dels desposseïts, el pintor en mots de la injustícia social, l’escriptor que ens retrata la desigualtat i la humanitat desesperada, que ens descriu amb la proximitat crua les........
