31.01.2024 - 21:50
Jon Fosse escriu en nynorsk. Pompeu Fabra va sortir cap a l’exili el 24 de gener de 1939. Josep Piera és un enamorat d’Ausiàs March.
I és així, a partir d’aquestes tres afirmacions en aparença inconnexes, que avui confegeixo aquest article. Que és, en realitat, una celebració: de llengua (d’ortografia, fins i tot: aquest ordre imprescindible), de literatura, d’ambició i de tenacitat. De perspectives. I d’amor, també. D’amor, sobretot, diria.
He escrit “una celebració” però en són moltes. Per poc que esgratinyis, de la festa principal en surten rèpliques, i avui, ara, vull, d’entrada, deixar constància de la sort que tinc: un dijous per acostar-te a Jon Fosse des de València i amb la gent que en sap (l’editor Bernat Puigtobella, que li ha resseguit –literalment– la pista de fa anys, Carolina Moreno Tena, artífex de la primera traducció de la narrativa de Fosse al català), un divendres per a pujar fins a Sant Feliu de Codines amb Josep Piera i des d’allà, entre cingles, seguir la petjada de Pompeu Fabra. En homenatge.
I, de tot, aquesta sensació que atorguen les coses que aprens quan menys t’ho esperes, un confort, un pessic, una alegria; la pruïja o el neguit que et resta quan constates allò que no sabies, quan veus tant com et falta.
Com ara això, que el darrer premi Nobel de literatura escriu en una llengua “inventada” al segle XIX.
Ho........