03.04.2024 - 21:40
Deia Josep Pla (o crec que ho deia, perquè li fan tantíssimes atribucions i perquè d’aquesta tampoc no en tinc citació o referència que me la corrobori) que la cuina d’un poble és el seu paisatge posat a la cassola.
És cert que, per bé que hi trobem la gràcia i l’enginy o la raó, tota afirmació lapidària té tendència a la incomplitud, i que la cuina d’un poble és més coses (influències, projeccions, recialles, intercanvis, barreges, esquitxos, clima, comerç, guerra, imitació, adaptació, contaminació, temps, camps, boscos, mar i rius i costums i maneres i continueu vosaltres la llista, si ho voleu, que entre tots no l’acabarem), però també això que sintetitzava la citació (apòcrifa?) del grafòman de l’Empordà.
Que són les olors, les evocacions, els gustos, després, i el record que en queda. Que és la manera, també: l’ordre i la seqüència, l’adaptació, si pots mig improvisar-hi una variació accidental o perquè no has trobat fonoll i ho canvies per ah, si surt bé serà el meu secret. Que és el conjunt i fins i tot un fil estrany (inventat, sentit, real) que et connecta amb els segles, amb els gustos antics de la gent que t’ha precedit i que........