Obediència, consens, debat cultural? |
Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”
Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”
Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL
La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?
Rufián i Oltra omplen el parc de Capçalera i fan una crida a unir les esquerres
La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat
Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”
Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”
Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut
Veneçuela, devastada: 1.430 morts pel doble terratrèmol i un balanç encara en augment
El terratrèmol de Veneçuela aboca Delcy Rodríguez a la primera prova de foc de l’era post-Maduro
Milers de manifestants reclamen drets LGBTIQ “més enllà del matrimoni” al centre de Barcelona
Un orgull ben bord i ben català
Un llibre incisiu, necessari: Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art, de Joan M. Minguet, amb qui m’alegra compartir aquest espai d’anàlisi i opinió (publicat per Raig Verd, pròleg de Xavier Bassas). Aquest abanderat del parlar clar, que tants resultats inquietants i poc sucosos dóna en el nostre context des de fa massa, aplega aquí reflexions i punts d’atac a la somnolència somnàmbula que domina el món de les arts entre nosaltres. No podia arribar en millor moment.
Sempre és bo, el moment, per pensar sense baranes i amb companyia, que és potser l’única manera de pensar: Minguet escriu en conversa íntima i alhora col·lectiva amb els artistes, les seves obres i els pensadors contemporanis de l’assumpte. Abrandat, rampellut, implicat i generós amb l’art del país en actiu, els........