29.04.2024 - 21:40
Actualització: 29.04.2024 - 22:03
Avui que és vigília del Primer de Maig em ve al cap la notícia sobre uns restaurants de Nova York que fan servir personal “virtual” per abaratir costos. Per “virtual” hem d’entendre assistents de carn i ossos que viuen a les Filipines però treballen a Manhattan, Queens o Nova Jersey a través de Zoom, la coneguda aplicació de videoconferències que va triomfar durant el confinament. Des d’una pantalla instal·lada als establiments, reben la parròquia, els expliquen la carta, els fan recomanacions, agafen les comandes, gestionen els lliuraments a domicili, atenen les trucades, supervisen les ressenyes a internet, tot això amb una diferència horària de 12 fusos i una d’honorària de 3 dòlars l’hora respecte dels 16 del salari mínim de la ciutat que no dorm mai.
El sistema no és cap novetat, deveu pensar, ve a ser com una versió en color d’aquell model que coneixem bé de les companyies que subcontracten l’atenció al client a l’altre cap de món –com per exemple els teleoperadors que si els parles en català et pengen o t’insulten, perquè al final allò que interessa al contractant és que l’experiència per a l’usuari resulti indistingible de la que li podrien oferir al costat de casa. I si la notícia de la teleassistència als restaurants ens ha cridat........