28.10.2024 - 21:40
Actualització: 28.10.2024 - 23:44
Notícies d’Espanya. Joan Manuel Serrat va rebre l’altre dia el premi Princesa d’Astúries de les Arts, i el president Illa en va destacar aquestes paraules seues del discurs davant la borbonia: “Prefereixo els camins a les fronteres, la raó a la força. Crec en la tolerància, en el respecte al dret aliè, en el diàleg com a única manera de resoldre els afers justament. Crec en la llibertat, en la justícia i en la democràcia, valors que van junts o que no van.” I jo que em dic, carai, el Serrat, quina repassada, ja era hora que algun català insigne esmenés la plana al cap de l’estat espanyol després del discurs del 3-O.
És broma, és clar. Més aviat vaig pensar que tots dos pertanyen al mateix bàndol, que és el que combat el meu. Hauria de dir tots tres, Serrat, Illa, el Borbó, tres vencedors del 2017 raspallant-se en cercles, i dos catalans ostentant com un trofeu les paraules en què els autodeterministes un dia vam creure. Oh, ves, d’això tracta, guanyar i perdre. Avui, diàleg, llibertat, justícia, democràcia ja no són aspiracions que ens són admeses, se n’han apoderat els catalans bons –bons per a Espanya– per a les causes que consideren, i ens les refreguen a la cara, se les passen retòricament els uns als altres, que tinguem clar que són fora del nostre abast, com quan fan seua la pilota els abusananos de col·legi.
Ha de ser un hom un campió per a parlar davant del rei espanyol de respecte pels drets aliens, de posar la raó per........