15.04.2024 - 21:00
Ara pensava en la primera gran manifestació pel dret de decidir, atiada entre més greuges pel desgavell quotidià de Renfe, perquè, divuit anys més tard, continua el desgavell quotidià de Renfe i les Corts de Madrid han decidit, aquestes sí, de rebatejar l’estació de Sants de Barcelona amb l’apèndix de Montserrat Caballé. La proposta, que és del PP, té el suport natural de Vox i ara només falta que la faci efectiva el govern espanyol, vol tindre un detall amb la insigne soprano que, com tants espanyolíssims de cor, tal dia es va empadronar fora de l’estat per tal de no haver de contribuir a la seua tresoreria ni a les infraestructures que ara li volen dedicar. Però bé, posicionar-se contra la independència val per tot l’or del món, també el defraudat. Perquè si es tractava d’homenatjar una dona, cantant cèlebre i catalana, la santsenca Núria Feliu era la resposta, però no era això, és clar.
El ministre espanyol de transports, preguntat per si la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona no hi tindrien veu ni vot, mentia a l’entrevistador dient que ells sempre consensuen aquesta mena de decisions amb “Catalunya-com-la-resta-de-comunitats”, que és el nom llarg que té Catalunya a Espanya. Ja vam veure el consens amb el rebateig de l’aeroport del Prat, amb el qual, segons que llegeixo a la premsa, es tractava d’acabar de dibuixar “un diàleg simbòlic” entre (Barajas-)Adolfo Suárez i (El Prat-)Josep Tarradellas.
Per qui els recriminava si no tenien més feina que perdre el temps amb ximpleries com aquesta: per als afers dels catalans, que Espanya no perd mai el temps. Un nom no és mai només un nom,........