07.10.2024 - 21:40
Actualització: 07.10.2024 - 21:51
Com que la notícia no parlava de futbol, ni del rei emèrit espanyol ni d’armes blanques, de seguida es va deixar passar: l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha traduït a eurets el valor econòmic de cuidar gent gran sense cobrar: 10.105 milions d’euros l’any en no-salaris, una xifra que representa el 4,1% del PIB català. I això que només s’hi ha comptat l’atenció als dependents més grans de seixanta-cinc anys. Si no és abusar, n’espero una segona part que computi la resta i tinguem la dimensió completa del deute als qui –a les qui– sostenen la civilització amb les seues mans.
Perquè parlar de cuidar és parlar de civilització. Em remeto a l’antropòloga nord-americana Margaret Mead (1901-1978), que en va situar l’inici no pas en l’invent de la roda ni en el foc ni en el tomàquet de sucar, sinó en un fèmur fracturat i soldat aparegut en un jaciment. Un fèmur refet indicava que algú s’havia compadit de l’homínid infortunat i li havia dedicat temps, atencions i aliments fins que es va poder tornar a valdre. Altrament, el convalescent hauria patit la mateixa sort que qualsevol altre mamífer amb el mateix diagnòstic: una mort segura per inanició, per deshidratació o a queixals dels depredadors.
Des d’aquell fèmur soldat fins als nostres dies, una part de la humanitat es dedica a fer la vida impossible als altres i una altra part a........