23.09.2024 - 21:40
Actualització: 23.09.2024 - 21:56
Com a independentista, res que facin els partits indepes no m’és aliè. Ara no entraré en matisos de si “no tots els indepes” o de si “al lloro, que hi ha partits que diuen que són independentistes i no ho són”: qui vulgui entendre-ho ja ho entén. El límit són els drets humans, és clar, de manera que parlarem de drets. L’altre dia, al parlament espanyol, Junts per Catalunya va voler donar un toc d’atenció a Pedro Sánchez i ho va fer de la manera més barroera: tombant l’admissió a tràmit d’una proposició de llei –vetant un debat parlamentari, ens sona?– emergida de la societat civil –qui està al servei de qui, en l’ofici polític?–, tot traint el compromís adquirit amb els impulsors d’abstenir-se en la votació –o sia, faltant a la paraula donada, talment com un PSOE qualsevol.
Fixeu-vos que encara no he parlat de la llei, tot i que la seua naturalesa és a l’arrel de l’error: la de l’habitatge no és una crisi qualsevol, és una emergència nacional –de la nació de Junts, per començar– i, per tant, les lleis autonomistes que hi incideixen tampoc no són lleis qualssevol. Molts catalans afectats, indepes i potencials, no es poden esperar que els partits sobiranistes parin de fer el gallet per aquests parlaments de déu, entregats als càlculs polítics........