19.02.2024 - 21:40
Actualització: 20.02.2024 - 00:49
L’altre dia es presentava al parlament català l’informe “Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar” de la investigadora Mireia Fernández Ardèvol i les professores Sara Suárez Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández. El document analitza el desequilibri –no em feu escriure més “bretxa”– entre grups socials a l’hora d’accedir a les tecnologies digitals i esdevenir competents amb les pantalles. Un punt important, clau al meu parer, és que identifica la desigualtat digital com una forma més de desigualtat socioeconòmica, i a partir d’aquí, no podem dir que salti cap sorpresa: els més perjudicats en són les dones i els vells, i entre els vells, les velles, i entre els uns i les altres, els qui tenen les rendes més baixes i els qui viuen en zones rurals.
Parlem dels últims humans que un dia van poder dir amb convenciment que “ja no poden inventar res més”, però que han hagut de veure com els avenços tecnològics passaven per sobre d’aquella idea de món –el seu món– com una aplanadora. Si la sensació ja és de vertigen a edats més moderades, que no donem l’abast a assimilar actualitzacions, com no deu ser-ho a l’etapa vital que requerim menys mareig. Les terceres i quartes edats en què qui no té un all té una ceba, i que només els faltava que a la pèrdua d’autonomia física –la dependència per a anar al metge, fer servir el caixer,........