20.05.2024 - 21:40
Actualització: 20.05.2024 - 21:43
Des que es van saber els resultats de les votacions, el balanç de l’esquerra espanyolista és unànime i ve a dir que ara sí, que aquesta és la bona, que Catalunya ha parlat i ha dit que és “diversa” i és “plural”. Perquè aquests últims anys no parlava, no, i quan la participació va arribar al 80% no era plural, no, i quan guanyava l’anticatalanime de Ciutadans i l’independentisme treia majoria absoluta no era diversa, no pas. Passa que, en el moment àlgid d’orgull nacional i d’iniciativa emancipadora, Catalunya resultava per al seu gust “massa catalana”, aquest error del sistema que fa tres-cents anys que s’intenta corregir amb més o menys èxit per la via militar o civil.
En tot cas, aquest èxit semàntic sí que se’l poden atribuir: la connotació de l’atribut de “català” com a antònim de plural, obert, inclusiu, entenent per català, és clar, el mínim comú al qual es refereixen els castellans quan diuen “els catalans”. Perquè naltros no ens podem autodefinir per la llengua, la cultura i les tradicions com qualsevol altre poble del món, posa-hi l’andalús, el gallec o l’escocès per dir-ne tres, si no volem ser titllats de tancats, d’excloents i de “tribu” amb què vol “construir projectes de tribu i per a la tribu”, com deia l’altre dia l’històric Joan Tardà per a animar la tropa a no impedir la investidura d’un president espanyolista a la Generalitat de dalt,........