24.06.2024 - 21:40
Actualització: 24.06.2024 - 21:52
En aquesta mena d’etern retorn que vivim a Catalunya, el tren de la bruixa torna a passar per l’estació del sistema de finançament. L’altre dia Jordi Basté rescatava per als seus oients les declaracions de l’Alícia Sánchez-Camacho del 2013 en què demanava un “finançament singular per a Catalunya”, desafiant als barons del PP amb la intenció de defensar-lo “fins al final”. Després de l’oportuna correcció, l’aleshores presidenta del PP català i heroïna de la Camarga ha seguit la mateixa evolució –involució– de tants altres nacionalistes espanyols consistent a desplaçar el cul uns quants seients cap a la dreta, de manera que aquell posicionament seu de fa una dècada és fins i tot revolucionari per als estàndards del PSC actual, que s’hi ha hagut de veure arrossegat per les circumstàncies postelectorals.
“Els empresaris reclamen de nou el pacte fiscal”, llegeixo al web de la SER, la ràdio dels socialistes, i tot seguit m’adono que la notícia no és la del març d’enguany, la que buscava, sinó que també és d’aquell 2013. A partir d’unes paraules clau idèntiques, el cercador em proposa diferents passats a triar, amb els protagonistes vigents a cada moment. Si l’heroïna de la Camarga veia la reforma del finançament català com una solució per a frenar la puixança autodeterminista, avui, després de l’auge indepe i la caiguda a les urnes, el reformisme torna a la qüestió com qui es posa a ruixar les cendres perquè no revifi el foc. Tot això per dir........