04.03.2024 - 21:40
Actualització: 04.03.2024 - 23:11
Vejam, deixem-ho clar d’entrada, abans no comenceu a disparar: ja sé que tal com estan les coses si pots fer una mudança ets un afortunat, perquè vol dir que d’una manera o una altra et pots pagar un sostre sobre el cap, i això en època de desnonaments, mileurismes i precarietat generalitzada no ho pot dir tothom, i per tant gràcies a la vida, a la família que ens ha deixat diners, a la Caixa d’Enginyers per haver-nos permès de contribuir a llur compte de resultats i a la fantàstica legislació catalana –i aquí un cop més dir catalana és com dir espanyola–, que fa que els llogaters hàgim d’estar cada cinc anys amb l’ai al cor, el cor en un puny, el puny alçat reclamant unes lleis com les alemanyes i les maletes a mig fer.
Quan t’arriba l’avís del burofax ja saps que ets pell, perquè dubto que hi hagi cap bona notícia que arribi per un mitjà tan trist com el burofax, digne hereu del telegrama. I, efectivament, la missiva indica amb llenguatge casernari que s’ha acabat el bròquil i que facis el favor de tornar les claus el dia i l’hora indicats si a més de ser pell no vols també ser il·legal. I res, amb el burofax encara calent sobre la taula comença la cerca digital per les diverses plataformes immobiliàries, per comprovar un cop més allò que ja saps: que el que tu vols (de fet, utilitzes el verb necessitar) no t’ho pots pagar allà on t’agradaria viure, i que a Sant Julià de Vilatorta sí que ho trobaries, però en transport públic........