Dracs que no moren i princeses que no són bledes |
El consorci d’inversions en infrastructures, lligat de mans per Madrid
Els mals auguris de l’acord basc per als aeroports catalans
La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?
Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”
La pissarreta d’en Partal: La tensió entre Espanya i els Estats Units posa en el focus Ceuta i Melilla
Ariadna Oltra: “Amb TikTok entrava en un estat narcòtic. Vaig descobrir que n’era addicta”
Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”
Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona
‘La taca d’oli’: Barcelona i Madrid, un mirall irregular, amb Oriol Nel·lo
La versió final de la família sobre la deixa de l’avi Florenci i les obagues que l’envolten
Oriol Pujol descriu la deixa com un “fons de resistència” i diu que se’n va desentendre
Els docents valencians convoquen una vaga indefinida a partir de l’11 de maig
La Global Sumud Flotilla denuncia que Israel ha interceptat els vaixells del comboi
Actualització: 29.04.2026 - 21:49
Aquest és el començament del relat de la llegenda de Sant Jordi que fa Joan Amades al seu Costumari català: “Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les gents, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.”
El relat d’Amades és a l’origen de la celebració de la Setmana Medieval de Montblanc, que el passat cap de setmana va cloure la 39a edició amb gran èxit de participació i de públic. Quan l’any 1987 els botiguers montblanquins cercaven algun element per a atraure turistes a la vila, n’hi va haver un que va proposar d’utilitzar la llegenda de Sant Jordi. A fe de Déu que la va encertar. No només perquè l’afluència de visitants es compta per milers i tothom fa calaix, sinó perquè en només........