01.10.2024 - 21:40
En la seva segona assemblea general, celebrada el 2014, l’ANC va dissenyar quatre escenaris de cara al referèndum per la independència. En els dos primers escenaris, la consulta es feia: a) de manera més o menys tolerada i amb estabilitat i fiabilitat suficients, o b) amb total oposició de l’estat i no tothom podria exercir el dret de vot en condicions habituals dins un procés electoral normal. Segons aquest esquema, es tractava de dur a terme un referèndum vinculant i de realització unilateral, si era el cas. Que es fes, o no, depenia de la iniciativa del poble organitzat per mitjà de la mateixa ANC, entitats cíviques i culturals, sindicats, etc. En aquest cas, l’equilibri es decantaria per l’autonomia del moviment popular cap a la independència amb la mobilització directa i l’autoorganització.
En els altres escenaris, c) la Generalitat considerava que no es podia fer la consulta perquè no ho permetia la situació i no hi havia el clima de llibertat ni les garanties suficients, o d) no es feia la consulta perquè la Generalitat estava políticament i jurídicament intervinguda per l’estat espanyol. Segons aquest esquema, el moviment popular cap a la independència perdia la iniciativa en benefici de les institucions (partits, parlament, assemblea de càrrecs electes, govern de la Generalitat). En el cas c), admetent unes eleccions autonòmiques anticipades, amb caràcter de plebiscitàries, en substitució de l’expressió directa del poder popular, i en un marc jurídico-polític encara emanat de les estructures autonòmiques (parlament i govern dins la legalitat constitucional espanyola). En el cas d), confiant la........