16.04.2024 - 21:40
Si res hagués de donar sentit estratègic a les eleccions autonòmiques d’enguany, això fóra la necessitat de construir un poder fort cap endins i cap enfora de Catalunya. Dos poders intrínsecament lligats: no es pot ser fort a l’exterior si ets dèbil a l’interior ni ser fort a l’interior quan ets dèbil a l’exterior.
Comencem pel poder a l’interior. Perquè aquest poder sigui fort, el sentit comú ens porta directament a la idea de “unitat” en termes polítics, perquè en termes socioeconòmics és impossible en una societat esqueixada com la capitalista, que, en cada circumstància, es revesteix de tants parracs ideològics com cal per a imposar l’antídot perfecte de la desunió: “Tants caps, tants barrets”. Ara bé, quan la política nacional gira entorn de l’antagonisme amb una altra política nacional, que competeix amb la teva per subordinar-te i, en el límit, per absorbir-te i fagocitar-te, la unitat política no pot ser mai temporal, sinó continuada. O, dit d’una altra manera, els tractes entre formacions nacionals no poden ser oportunistes i transitoris, sinó que, en cada contesa política (eleccions), han de ser vistos com a esglaons cap al cim de la unitat entre adversaris, no pas antagonistes. No sembla pas........