06.08.2024 - 21:40
Envalentits (o no) pel record dels resultats electorals del 2021, el maig d’aquest any els partits que hem titllat convencionalment de “independentistes” van voler tornar a romandre al castell d’ombres de la Ciutadella, si no a passejar-s’hi amb roses sense espines o lliris a la mà. Els resultats els coneixem i les conseqüències són les que són. N’hi ha que ja donen el bròquil per venut i pregonen un “nou cicle” polític amb nous verdulaires autonomistes, ajudats per bastaixos i aprenents de bastaixos. L’esfinx espanyola s’ho mira amb una barreja de commiseració i menyspreu i els ofereix galindaines de pessebre. Res de nou, tampoc. Entretant, el país a la menuda, allò que en direm la quarta part de la pobra gent, continuava amb més penes que treballs covant una mai extingida misèria; els plutòcrates de sempre multiplicaven beneficis; l’estat ens saquejava a consciència (vegeu inversions, dèficits, etcètera); i els babaus destinats a Madrid ajudaven, impertèrrits, a decorar la seva posada en escena de perdonavides polític (vegeu llei d’amnistia i jutges prevaricadors). I, entretant, patíem el menyspreu de la llengua pròpia, els capricis de la naturalesa o la davallada dels serveis fins a l’exasperació, amb la descurança dels buròcrates d’allà i d’aquí i la impertinència dels ocupants de la casa gran barcelonina.
Fora de la........