17.10.2024 - 21:40
Incompetències bàsiques, el llibre de Damià Bardera sobre l’estat de l’ensenyament secundari a Catalunya, i construït a partir de les vivències de deu anys de professor d’institut, és una obra poc habitual, perquè evita els eufemismes, els tabús i les brometes que empudeguen moltes de les anàlisis que es fan al nostre país. És cert que l’única sortida que troba davant del monstre educatiu és fugir-ne, però el text ha tingut un ressò considerable, i ha animat molts pares a denunciar a les xarxes l’escàndol de la formació que reben els fills. L’obra ha esvalotat el galliner, i això sempre és bo.
Mentre llegia el llibre pensava en la meva experiència com a docent a Noruega. Moltes de les situacions que descriu sortosament no les patim: el màster del professorat funciona prou bé, els horaris de primària no són plens d’espirals i rotllanes, i gràcies a Déu la figura de l’inspector no existeix. Altres reptes que tenim al nord sembla que encara no han arribat a Catalunya, com ara el problema de socialització de molts joves, incapaços de mantenir una conversa normal amb els companys de classe, o d’enfrontar-se a una situació nova. Tot i això, molts problemes són comuns, sobretot la manera com ha explotat el nombre d’alumnes que necessiten una atenció especial, i l’allau de burocràcia que l’acompanya.
L’altra tendència que s’observa a tot Occident és l’ensorrament del nivell de les matèries que s’imparteixen, amb excuses com el benestar emocional dels nanos o que ja trobaran la informació a la xarxa. Si mirem els plans d’estudis de fa vint, trenta o cinquanta anys, és obvi que el grau........