05.12.2024 - 21:40
Twitter és el millor que li ha passat a la nació catalana des que Pompeu Fabra va unificar la llengua ara fa cent anys.
Els pobles que no tenen un estat al darrere necessiten algun element –una llengua, un projecte polític a mitjà termini, un líder amb molta càrrega simbòlica– que els permeti de perviure. Els catalans ens n’havíem sortit prou bé durant uns quants segles, però vam entrar al segle XXI amb unes institucions dèbils, una classe política d’una gran pobresa intel·lectual, el vent de la globalització en contra i uns estats amb un poder enorme. Semblava que el destí inevitable era esllanguir-nos, però la tecnologia ens va donar una eina imprevista. De forma espontània, i sense que fos l’objectiu buscat, el poble, o la part més activa del poble, es va començar a articular mitjançant una xarxa social.
Si Facebook es va centrar en les relacions personals i Instagram es va convertir en un aparador de falsedats, llavors Twitter era l’espai de les idees. Qualsevol individu, independentment del poder i influència que tingués, podia escriure-hi un missatge i trobar una audiència. Tothom que tingués una dèria –ornitòlegs, poetes, fetitxistes, nostàlgics de l’imperi austro-hongarès, boletaires amb hort– podia compartir-la i fer créixer una........