Carmen Ortí, una consellera en el laberint

“Vostè no hauria de ser ací”: el congrés espanyol renuncia a pressionar Vilaplana per resoldre els dubtes sobre Mazón

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Una història de dol, una història d’amor

Tres restaurants pels quals paga la pena d’endinsar-se al Raval

Una guerra secreta: com i per què un submarí va atacar i enfonsar un vaixell rus fa disset mesos davant Cartagena?

Llucia Ramis: “L’extrema dreta creix on no hi ha bars”

Voleu saber si s’acosta l’apocalipsi? Seguiu els jets privats dels multimilionaris

'La tertúlia proscrita': ERC rescata Illa mentre el PSOE tremola per Zapatero

L’Audiència espanyola ordena de blocar mig milió d’euros dels comptes bancaris de Zapatero

El parlament reprova Parlon i Trapero per la infiltració de Mossos i en demana la destitució

La USTEC amenaça de trencar la negociació i intensificar el conflicte si Educació no els fa una proposta de salaris demà

Els representants de la CGT, la Intersindical i la COS planten Niubó molests pel desenvolupament de les negociacions

Actualització: 21.05.2026 - 23:40

Sor Virginia Calatayud es va quedar sola. El 29 de setembre de l’any passat va traspassar sor Isabel Angulo, de 97 anys, la seva única companya de clausura al monestir de Sant Joan d’Acre, a Àlaba. Angulo era la darrera monja de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que havia viscut a Santa Maria de Sixena, abans de marxar-ne definitivament als anys setanta per l’estat ruïnós del monestir. Les darreres monges de Sixena van acabar vivint al convent de Valldoreix o, com en el cas de sor Isabel, en aquest monestir al País Basc, on va coincidir amb Virginia Calatayud Aleixandre, la priora, l’única monja santjoanista (de l’orde de Sant Joan de Jerusalem) que queda viva ara a l’estat espanyol, l’única monja comanadora del Sobirà Orde de Malta i, també, d’ençà de fa més d’una dècada, la representant legal del conjunt dels monestirs santjoanistes a l’estat, inclòs el de Sixena. Gràcies a una confluència d’interessos polítics i judicials, amb ingerència vaticana inclosa, va esdevenir la clau de volta del llarg litigi judicial pels béns de Sixena: és qui el va desencallar en favor de l’Aragó. I ara sor Virginia acaba de rebre dos burofaxs, un del MNAC i un altre de la Generalitat, que li reclamen el pagament de prop d’un milió d’euros. La monja que va jugar amb foc es pot acabar cremant en el litigi de Sixena.

Han hagut de passar cinc anys perquè el MNAC i la Generalitat hagin decidit de fer el pas de reclamar els diners amb què van comprar un centenar d’obres d’art del monestir de Sixena que ja tenien en concepte de dipòsit d’ençà de principi dels anys setanta i que van adquirir per contracte el 1983, el 1992 i el 1994. Els reclamen perquè la sentència del jutjat d’Osca del 2016 va anul·lar aquests contractes de compra-venda i va obligar el MNAC i la Generalitat a traslladar aquests béns al monestir de Sixena després d’haver-los conservat i exhibit durant dècades. Per això també demanen, a més de la devolució dels diners que van pagar aleshores per les obres, convenientment actualitzats per la variació de la inflació, el cost del manteniment i la conservació.

Cinquanta milions de pessetes

Van ser deu milions de pessetes el 1983 per quaranta-quatre peces dipositades al Museu de Lleida; vint-i-cinc milions, el 1992, per dotze peces al MNAC, i catorze milions, el 1994, per cinquanta-tres peces més al MNAC. La Generalitat ha........

© VilaWeb