14.12.2025 - 21:40

L’endemà de la Diada de Sant Jordi del 1980, Jordi Pujol va fer el primer discurs d’investidura com a president de la Generalitat de Catalunya i, entre altres coses, va prometre que, a través del foment de premis literaris i el suport a l’edició, lluitaria per la professionalització de l’escriptor català. Avui semblaria impensable, però eren els signes dels temps. (També va subratllar que treballaria segons “una política de normalització lingüística que ha de ser respectuosa i no gens discriminatòria per a la llengua castellana”, que considerava “la llengua de l’estat”.)

Tota història de la literatura podria tenir un apèndix dedicat a la circulació dels diners. Serien sempre unes postil·les del relat principal, el qual continuaria basant-se “només en la literatura”, al marge de les condicions materials dels seus productors, de les seves idees polítiques, de com aquestes idees polítiques afecten les seves condicions materials, viceversa i etcètera.

L’any 1980 és un any important per a la professionalització de l’escriptor català, i encara ho és més per a la reinserció social del franquisme; dos processos que encara tenen marge d’estudi. El cas de José Manuel Lara és el més exemplar, segurament. Cap editor va posar tants diners en circulació (no hi ha res més demòcrata que posar diners en circulació), i la literatura catalana no en va quedar pas al marge. El 1977........

© VilaWeb