11.11.2024 - 19:50
Actualització: 11.11.2024 - 20:00
Bertrand Russell deia que “la percepció, sense comprovació ni fonament, no és garantia suficient de veritat”. I tenia raó. Però també és cert que les nostres percepcions i el nostre pensament conformen la manera personal de veure el món i ens creen una realitat individual, d’acord amb la qual actuem dia rere dia. Així i tot, de vegades, aquesta realitat la poden desmuntar, per exemple, les xifres i, malgrat tot, continua essent “la bona” per a nosaltres. I costa de canviar-la. Potser el fenomen on és més aplicable tota aquesta introducció és el turisme, enguany durament criticat arreu, fins i tot amb manifestacions. Jo puc entendre perfectament que alguns veïns de la Barceloneta, del Barri Gòtic, de la Sagrada Família o del Parc Güell no vulguin fer cas de gaires xifres i demanin de viure tranquils, lluny de la massa de gent forana que, d’alguna manera, altera la seva vida.
No entraré en la part més perniciosa de la qüestió, econòmicament parlant, és a dir, la dels pisos turístics, una de les causes que s’hagi encarit el fet de viure a Barcelona. No crec que ara com ara sigui un problema de bon resoldre, perquè si ho fos no es presentaria a tantes ciutats de tants països, però sí que penso que amb una legislació clara, amb una inspecció com cal i un règim sancionador dur no hauríem arribat on som. Però no tocaré aquest aspecte.
Parlaré només de la mena d’angoixa col·lectiva causada per la gernació de turistes que ens ha visitat, per comprovar que, a vegades, la percepció subjectiva, i la suma de percepcions, no acaben de quadrar amb les xifres. No descarto tampoc que el fort salt que hi ha hagut enguany, en contrast amb l’any passat, pugui haver atiat aquesta sensació, perquè l’arribada de visitants ha pujat, fins al setembre, d’un 10%. Però crec que el punt de comparació hauria de ser el 2019, quan es va........