14.01.2024 - 21:45
Actualització: 14.01.2024 - 22:58
L’article d’aquesta setmana havia de prendre un rumb molt diferent, però la notícia de la mort de Ventura Pons dilluns passat n’ha alterat la urgència. La vida ja ho té, que una fatalitat ens obligui a canviar de plans. Dic fatalitat i no pas imprevist, perquè la mort és la cosa més previsible de totes. Passa que vivim sense pensar-hi, o pensant-hi com en una eventualitat sempre postergada; però el fet és que morim sense cessar, i quan deixem de morir és quan som morts. Ventura Pons havia superat un parell d’assetjaments de la gran dama. A Mèxic va rebre un tret que no el cercava a ell però li deixà un record a l’esquena. Més endavant, una caiguda de la bicicleta li causà una forta contusió amb vessament cerebral.
Amb en Ventura teníem una amistat sincera. Alguns dels subscriptors que van assistir a l’acte de VilaWeb al CCCB el 9 de gener de l’any passat potser recorden que hi vaig arribar amb ell. Veníem de la cafeteria que hi ha al carrer d’Elisabets cantonada plaça dels Àngels, on havíem quedat per parlar abans de l’acte. I és que solíem trobar-nos durant les meves visites a Barcelona. La seva generositat era notòria. Quan va fer setanta anys em va convidar, amb la família, a la festa d’aniversari a Cadaqués, hostatjant-nos durant tres nits en un apartament de la vila. Entre els convidats hi havia força personatges de la vida pública catalana. Hi recordo artistes com ara Pau Riba i Albert Serra, i amb ells un grapat de cares conegudes del procés d’independència: la periodista Patrícia Gabancho, el jutge Santiago Vidal, Pilar Rahola i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que aleshores jugava la carta........