Tot és cultura, però n’hi ha que fa basarda

17.09.2024 - 21:40

Claude Lévi-Strauss, des de l’antropologia, va obrir-nos finestres per entendre que la cultura és un sistema, una estructura en què cap tot. Ell ho aplicava en societats, diguem-ne, llunyanes (aleshores en deien primitives) que els etnòlegs anaven a estudiar. Però, el seu contacte amb el lingüista Roman Jakobson va permetre-li establir algunes lleis generals que ens serveixen avui dia per a dir que tot és cultura: l’art, la literatura, el teatre, l’arquitectura, la fotografia i moltes altres disciplines que ens arriben beneïdes des de temps antics, si no remots; i, alhora, totes les activitats que formen part intrínseca de la societat contemporània: la televisió, la publicitat, l’esport, les festes i els costums, les relacions de parentiu, els tatuatges, els còmics, els grafits i tot allò que hi vulgueu posar. La cultura no seria una cosa que trobes només en els dispositius Il·lustrats que vénen avalats per les tradicions del poder, sinó que és una xarxa en què s’entrecreuen molts àmbits i moltes concepcions del fet cultural.

Tot és cultura. I, tanmateix, no tota serveix per a les mateixes coses, no tota és alliberadora; n’hi ha que viu a favor del sistema i en contra nostre, encara que no ens n’adonem. Hi ha una cultura que fa basarda; cal triar, perquè no totes les cultures són iguals. En poso tres exemples extrets de l’actualitat. I un remat final.

1.

Fa uns dies Ferran Utzet, director de teatre, va publicar un article en què denunciava que la programació de Catalunya Ràdio “ha renunciat a la funció de servei públic i ha apostat pel monocultiu esportiu”. Utzet hi repassa la graella i posa l’èmfasi en la desproporcionada presència de retransmissions, informacions i debats sobre l’esport.

Quanta raó que té! I això no passa només a la ràdio pública catalana, també a TV3 es practica aquest monocultiu a què es referia Utzet. Programes i més programes sobre esports a banda del canal especialitzat que ja tenen (Esports 3), la qual cosa és prou indicativa d’aquesta rellevància que es dóna, diguem-ho clar, no a........

© VilaWeb