07.05.2024 - 21:40
Actualització: 07.05.2024 - 21:46
Ja hi tornem a ser: jo fent preguntes que es responen soles. No: ningú o molt poca gent votarà –votarem– a partir d’allò que els programes dels partits polítics que es presenten a les eleccions de diumenge diuen sobre la cultura. Si ho féssim, tinc la impressió que l’abstenció pujaria en percentatge. Per què? Perquè la història ens demostra que les propostes culturals que presenten els partits polítics s’arrelen en la repetició del no-res, de les frases fetes i de les contradiccions d’uns, i en el populisme barat d’uns altres. I en això poca variació hi ha entre els independentistes i els altres.
De la ultradreta, poca cosa a comentar: la seva ràbia cap a l’altre traspua aquest tarannà cultural que podríem definir com la prossecució de la barbàrie que tants autors, com Walter Benjamin, han denunciat al llarg dels temps. No han après res del passat aquesta gent, encegats pel presumpte llinatge nobiliari que reivindiquen. Aquell partit de la Catalunya vella proclama una cultura racial, endogàmica, la qual cosa no deixa de ser un oxímoron, perquè la història de la cultura s’ha caracteritzat pel mestissatge, i el nostre país i la nostra llengua en són exemples.
Quant als partits hegemònics, posem-nos a tremolar. La concepció cultural dels socialistes és tan de dretes com la dels partits més reaccionaris. Ja fa temps que ells no aposten per la cultura, sinó per l’entreteniment: les indústries culturals, els........